Endavant! 1945 | Hemeroteca

Isidre Molas: “Una reforma de la Constitució fa avançar Espanya en sentit federal”

  • Per Diana Matamoros
  • Publicat a Política

Els cafés i les passejades són presents a qualsevol dia i els llibres i les roses, protagonistes al 23 d'abril, diada nacional de Sant Jordi i dia també del naixement de George Steiner l’any 1929, un dels intel·lectuals europeus més importants del segle XX. A Europa hi ha regions, i també ciutats emblemàtiques com per exemple París, Barcelona i Brussel·les, que és la capital belga i política europea. Surto de la cafeteria, camino i penso en la idea d’Europa. En la idea d’Europa d’Steiner i en la ideal idea d’Europa.

Les noves generacions som el seu futur i el tenim a les mans. Nascuts en una època on hi ha una nova concepció d'Europa i la forma de viure-hi, ens enfrontem a grans reptes: el brexit del Regne Unit, la mort de milers d’immigrants i refugiats, l’amenaça de la guerra nuclear i catàstrofe medioambiental, entre molts d’altres més. A continuació, converso, també, amb l’entrevistat d’ El federalisme vist per Isidre Molas , que em rep a casa seva al carrer Gran de Gràcia, un dels fundadors del PSC, el professor i polític Isidre Molas.

Diana Matamoros: Per què afirmeu a El federalisme vist per Isidre Molas que després de la gran recessió vivim un canvi d'època?

Isidre Molas: Perquè som a la quarta revolució industrial. Fa uns quants anys parlàvem del primer viatge a la Lluna o la Guerra Freda, per exemple, però aquestes fites de la humanitat ja són totes al passat. Avui dia vivim amb noves tecnologies, com les de la informació i comunicació. Tots plegats, doncs, hem de fer un esforç per involucrar-nos-hi, si no volem quedar-nos al marge de la realitat. Europa ha de seguir creient en la pau i educació, però també ha de fer una aposta clara per impulsar les competències digitals, posant-les a l'abast de tota la població, perquè passen les generacions i canvia la societat. Un dels nous problemes és les anomenades fake news , que són utilitzades pels nacionalpopulismes i els seus líders, cosa que genera una democràcia de menys qualitat. Per a mi la política -i no la política espectacle- és la solució de gairebé tots els mals. Fixar, per tant, nous coneixements i noves regles per aquest nou context i joc geopolític i que aquestes assegurin la integritat dels ciutadans, els seus drets i les seves llibertats, mantenint i ampliant alhora l’Estat del benestar.

Diana: El federalisme és una idea o un instrument polític?

Molas: És una manera d’entendre la política i una manera de fer-la -i no que te la facin, que sense por a l’etiqueta d’”equidistant” aposta per posar en primer lloc el diàleg, negociació i pacte entre tots els ciutadans, i també per posar els acords per escrit en una Constitució, que sempre pot ser modificable. El federalisme no és una recepta màgica. És una via política i organitzativa per arribar a un acord de cooperació i col·laboració entre les parts membres d’un Estat o dos o més Estats. Europa, si vol continuar essent un actor de primer ordre al món, hauria de tenir, per exemple, un president o presidenta elegit per sufragi universal, una veu pròpia i democràtica en els conflictes, les cooperacions i les relacions internacionals. Una Unió Europea, com a bloc dotat d’una veu i unida per llaços voluntaris, o serà federal, o serà la barbàrie de l’actual “contra pitjor, millor”. Si no estem junts, doncs, anirem a pitjor.

Diana: Espanya és ja un Estat federal?

Molas: És un Estat federable. Espanya té una lògica d'Estat compost, que és la lògica de l'Estat federal, i una articulació sobre la base del fet diferencial. L'Estat de les Autonomies pot avançar en aquest sentit com a Estat federal. I, fins i tot, podria acostar-s’hi a partir de l'actual text constitucional. Però un Estat federal, producte d’una reforma constitucional, comptaria amb l'avantatge de la configuració d’un marc més garantista i, potser, també una determinació més senzilla i actual del repartiment de les competències, i la possibilitat legal d’obtenir unes solucions polítiques més precises i eficaces per a la resolució de conflictes potencials. Parlar d'Estat federal és parlar ja del futur de Catalunya, Espanya i Europa.

Diana: L'Estat federal asimètric és la millor solució per a l'encaix Catalunya-Espanya?

Molas: L'Estat de les Autonomies, que va néixer a partir de l’obertura del debat federal i la Constitució, funciona, amb la lògica de la concòrdia, amb una certa asimetria. El poder concentrat corromp i no pot caure en una o unes quantes mans, avui dia sense respecte a la llei. Per tant, ha d’estar dividit en poders i en competències a partir d'un acord constitucional de caràcter federal. A l’hora de crear l’Estat de les Autonomies hi havia partidaris de fer-lo simètric, però finalment es va optar per una fórmula que no fos així, sinó que comptés amb els fets diferencials, com per exemple la llengua i cultura. Algunes persones pensaven, de manera errònia, que si un tenia menys competències que el del costat era inferior. La gran dificultat que sempre ha existit a Espanya és fer una organització real, plena i compartida, en la qual quedi assegurada la unitat civil del poble de Catalunya i la cooperació territorial asimètrica real.

Diana: La única via possible per aconseguir-ho seria la reforma constitucional?

Molas: Una reforma del text constitucional significa una clarificació, accentuació i potenciació dels elements de contingut federal que siguin acceptats. Les constitucions han de ser clares i han de fer-se per consens. El sistema autonòmic que hi ha a Espanya admet que les nacions i regions siguin diferents i que juntes puguin conviure i cooperar en pau. Es va configurar en un marc polític i social tens. Tot i això, quan hi ha una discussió, sigui qui sigui el que mani, ha d'existir el paper d'una figura independent dels governs que pugui decidir sobre les discrepàncies de forma imparcial i el rumb de les coses. Una de les diferències entre l’Estat federal i l’Estat unitari és que a l’Estat federal hi ha un àrbitre judicial que valora les lleis que es fan i la seva constitucionalitat. Decideix el Tribunal Constitucional. I, és clar, es pot equivocar, però sense àrbitre el conflicte no es resol o, si es fa, és a través de la força.

Diana: Els Estats Units d'Europa són una possible solució a la ingovernabilitat?

Molas: Només es pot assegurar en aquesta unió d’Estats distints, on hi ha persones diferents, que ho són i que ho volen seguir sent, que poden i volen viure i conviure posant coses en comú. És una via política que permet combinar la unitat en allò imprescindible i la diversitat en allò desitjable. L’altra via és l’imperi, dominat per una persona que té poder absolut, o l’Estat unitari, o finalment acabar no tenint-ne i perdent l’ordre. Després de la Segona Guerra Mundial va crear-se una consciència a Europa que va materialitzar-se en un projecte petit, però que era indispensable. Va realitzar-se, primer, així perquè pogués arribar-hi el més aviat possible la pau. I, més endavant, un de més gran, que és la unió en la diversitat. Un dels fonaments de qualsevol societat és la convivència, cosa que ha de tenir clara qualsevol polític. Els governants, com els capitans de vaixell, han de portar a tothom sa i estalvi a terra.

Diana: Un projecte com el dels Jocs Olímpics de 1992 podria ajudar també en aquest esperit de concordia permanent?

Molas: Al final d’ El federalisme vist per Isidre Molas hi ha tres articles. Són tres plantejaments sobre la idea federal tractada des de tres punts de vista diferents. El primer és un dels meus primers escrits sobre el federalisme; el segon és el discurs al Senat en defensa de l'Estatut, on vaig avisar que determinades coses podrien passar i que si era així podrien portar maldecaps; i el tercer, i últim, és un article sobre els Jocs Olímpics de 1992. Una idea d’aquesta mena sempre neix per esdevenir alguna cosa més que un espectacle. És un projecte que busca el benestar de tots nosaltres, on puguem trobar-nos com a ciutadans, posant-nos-hi d’acord i sentint-nos-hi partícips. El problema és que, en comptades ocasions, idees com la dels Jocs Olímpics de 1992 arriben a bon port.

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlleti i rebràs la informació al teu correu electrònic
Política de privacitat
Banner 468 x 60 px