Endavant! 1945 | Hemeroteca

Indults, sí. Inhabilitacions, també

  • Per Joan Roma
  • Publicat a Opinió

D’aquí a pocs dies, tanco una etapa de 40 anys, al servei del poble on vaig néixer, créixer i on visc des de fa molts anys. En aquesta llarga etapa, he estat protagonista, voluntari o involuntari , dels profunds canvis que els ajuntaments han imprès, en tots els pobles i ciutats. Sense l’empenta dels 947 ajuntaments catalans i amb ells, els 8.131 del conjunt d’Espanya, el nostre país, el nostre estat, seria radicalment diferent.

Mirant enrere, la feina ha estat immensa, i majoritàriament, molt positiva. Molt més ho hagués estat, sinó fos per aquests darrers sis anys, en que uns pocs polítics, varen emprendre un camí cap a objectius inassolibles, per mal plantejats, per imprudents, per improvisats i plens d’enganys.

Aquesta deriva del govern de la Generalitat, i dels partits que li donaven suport ( CiU, ERC ), varen voler convertir els ajuntaments en “tropes de xoc “, al servei d’un procés que des de bon principi, estava condemnat al més rotund fracàs.

Aquests darrers anys, han estat un desastre pel municipalisme, perquè han trencat les dinàmiques municipals, pretenent convertir els plens municipals, en petits parlaments, on es preferia tractar temes totalment allunyats de la problemàtica municipal, per a discutir, debatre i barallar-se per qüestions “nacionals”, estatals o internacionals.

El dany causat, ha estat immens, en pèrdua de temps, d’esforços, en polèmiques, trencaments de pactes, desviacions d’atenció cap a conflictes externs al municipi, i el més greu de tot, trencament de la convivència entre col·lectius i manca de respecte a un principi essencial, com és el de representació, de la totalitat dels ciutadans /es.

Mai, mai s’havia produït veure alcaldes / alcaldesses ,parlar en nom d’una part del poble o ciutat, en detriment de l’altra part ( moltes vegades majoritària). Mai, s’havia trencat el jurament fet de fidelitat a la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que fem tots els càrrecs institucionals, en el moment d’accedir al càrrec. Mai s’havien recolzat accions totalment il·legals, relacionades amb el procés, com les vergonyoses i il·legals sessions del 6 i 7 de setembre de 2017, en el Parlament de Catalunya.

He estat diputat al Parlament, durant 4 legislatures, i en les primeres varem acordar, per unanimitat dels 135 parlamentaris, que mai, mai, s’emprendria cap modificació del Reglament, o l’aprovació de cap llei fonamental, sense el recolzament d’un mínim de 90 diputats ( dos terços del total). Doncs, bé, vulnerant aquest article del Reglament, 72 diputats, varen convocar un referèndum il·legal, i pitjor encara, varen aprovar unes Lleis de Transitorietat, que ni tants sols aguantaven la més mínima base democràtica.

I sí, son molts els independentistes que es queixen de l’aplicació de l’art. 155 de la Constitució. Sort que existeix, i que protegeix la democràcia, perquè sinó una minoria hagués sotmès a la majoria. Es més, el gran error, fou no aplicar-lo el dia 8 de setembre al matí. Ens haguéssim estalviat els enormes errors comesos, més tard, per la part catalana i per la part espanyola.

Dit això, escoltades totes les crítiques i retrets, dels partits independentistes, us recordo que 114 alts càrrecs es varen mantenir en el seu lloc. Res de dimissions, ni renúncies en solidaritat.... res de res. El sou és el sou, el demés son punyetes.

Arribats aquí, el que més sorprèn i indigna, és el cúmul de despropòsits, improvisacions, imprudències, desconeixement de la realitat interna i externa de Catalunya i Espanya, per part del Consell Executiu i dels més alts responsables de la Generalitat i dels partits independentistes. No hi havia, cap possibilitat, cap, de reeixir en el pols a l’Estat, carregant-se l’estat de dret. No hi havia cap via , dintre de la UE, ni a nivell mundial, per avalar unes accions com les que s’estaven duent a terme.

Es per aquest motiu, vistos els greus danys causats , que tardarem molts anys, molts, en reparar-los. Si hi ha sentència condemnatòria, als polítics empresonats, i als fugits a l’estranger, seríem molts, els qui acceptaríem l’indult de presó. Per sort, no hi ha hagut víctimes, tot i els immensos danys causats, però persones capaces de dur el país al desastre, no poden tornar a ocupar càrrecs institucionals. Si els seus partits els hi volen donar responsabilitats internes, allà ells, però han quedat inhabilitats per a representar institucions, en qualsevol dels seus nivells. En resum, indult, sí, però inhabilitacions, també.

Joan Roma , Alcalde en funcions de Borredà

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlleti i rebràs la informació al teu correu electrònic
Política de privacitat
Banner 468 x 60 px