Endavant! 1945 | Hemeroteca

Ètica, a conveniència

  • Per Joan Roma i Cunill
  • Publicat a Opinió

Aquesta setmana, s’ha fet oficial ,el que ja tots havíem previst: l’entrada de la trànsfuga Rosa Argelaguet ( ex PSC) ,a la candidatura de l’alcalde de Sallent, David Saldoni, PDeCAT.

Aquest és un cas, similar a uns quants altres que hem viscut, a les comarques de la Catalunya Central, en els darrers anys. Una barreja d’ego, manca d’ètica i estètica, i interessos personals, ni que sigui per via de la remuneració que comporta ser regidora de govern.

Per a mi, personalment, i per a moltes persones que hem fet nostre, el lema , “política és pedagogia” suposa la contradicció dels principis d’un polític. Si algú ha de donar exemple de coherència, honestedat ideològica, i defensa de la ètica, en tots els seus supòsits, som els polítics, sigui quin sigui el càrrec que ostentem.

I per descomptat que les idees poden variar, que es pot estar en desacord amb les decisions del partit, o amb actuacions concretes d’alguns dirigents, però si formem part d’una organització, tots som corresponsables de la seva acció i direcció.

Però, si, malgrat tot, s’arriba a la conclusió d’estar en el lloc equivocat, el que pertoca és deixar el partit, i els càrrecs que sota les seves sigles s’han obtingut. Es el principi de l’ètica que tots els militants i càrrecs institucionals del partit, acceptem i signem, com a missatge d’honestedat, envers els nostres votants, i a la ciutadania, en general.

Hem vist, situacions similars, anys enrere a Berga, on els tres regidors del grup socialista, varen deixar el partit, mantenint els càrrecs i finalment, anant a parar a ERC. Un d’ells, ara es presenta com a cap de llista, pensant que la gent oblida de seguida, i no valoren els comportaments passats. Greu error, perquè determinades decisions la gent no les accepta, i el tema del transfuguisme ,és fortament penalitzat.

I és que estem ja cansats de rebre lliçons de persones que busquen la manera de sortir del partit per a poder entrar en un altre, en dues fases. En la primera, han de renegar del PSC, criticant la seva ideologia i comportament, en un tema tant sensible i tant emocional com el sentiment de pertinença. Com si el PSC no hagués tingut clar sempre, quines son les seves arrels, els seus sentiments i la seva voluntat. Preservació de la seva identitat, dintre d’una Espanya, diversa i plural. I tots plegats, en el marc d’una UE, federal.

Estem, doncs, davant un nou cas de transfuguisme, en dues fases, la segona de les quals, consisteix en entrar en un altre partit, després d’haver “blanquejat” l’antiga pertinença, en el grup de no adscrits, mantenint , això sí, el càrrec obtingut sota les sigles socialistes. Allà cadascú amb la seva consciència, però no es queixin de la desafecció o mala premsa que es dona a la política, quan amb accions com aquesta, s’aferma la idea de que els principis son per trencar-los, o per no complir-los. Es posar en pràctica, la “ètica de conveniència”. Lamentable, però, per sort reduïda, a unes poques persones, que mai haguessin hagut d’haver entrat en el partit socialista. Ara, en quedem alliberats.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlleti i rebràs la informació al teu correu electrònic
Política de privacitat
Banner 468 x 60 px