Endavant! 1945 | Hemeroteca

¡Malos políticos!

El próximo 10 de noviembre los ciudadanos estamos llamados, otra vez, a las urnas. Es una situación que no gusta a nadie porque conlleva un periodo de inestabilidad política, social y económica que afecta negativamente a la marcha del país y nos causa una sensación de desasosiego y de enfado por la incapacidad de “los políticos” de llegar a acuerdos que nos permitan avanzar hacia las urgentes soluciones que requieren los importantes retos que tenemos.

Inevitable repetició electoral

Ahir, dimarts, dia 17 al vespre, es va fer oficial que anem a noves eleccions generals el dia 10 de novembre. Des de fa temps, aquest final era previsible. Previsible, inevitable i jo hi afegiria, desitjable, vist el posicionament dels principals partits.

Nul·la transparència "republicana"

Una de les promeses més repetides, en els moments àlgids del procés independentista, era la transparència total, de les accions dels partits, i per descomptat del govern. Tant ho varen repetir, que es va convertir en una de les prioritats del futur govern, i de tota l’acció, lligada a l’independentisme.

Lluís, torna a explicar-ho ¡¡¡

Ningú, pot posar en dubte ,l’enorme talent de Lluís Llach com cantautor, ni el gran servei que ha fet al país i a la seva cultura ,al llarg de mig segle. Les seves composicions es troben entre les millors, tant per qualitat com varietat dels temes tractats. Ha estat un referent de la nostra música i cultura, durant decennis. Aquesta constatació ve a tomb, del paper que ha volgut tenir en la política catalana. Aquí ,jo diria que entra de ple en el refrany castellà “zapatero, a tus zapatos”, perquè , ara mateix, s’està convertint en un malhumorat membre de la societat civil, encarregat de renyar uns i altres, per no seguir un guió que ell voldria marcar. Ell, o altres components, situats fora de càrrecs institucionals o de partit. Creu tenir prou força moral, com per dir als altres el que haurien de fer, i perquè li han donat un càrrec per un objectiu que no troba sortida adient.

Rabiosa reacció

Feia temps no assistíem a una reacció tant rabiosa, tant contundent i tant mediatitzada com la del pacte PSC – Junts x Cat, a la Diputació de Barcelona. ERC, donava per fet que ostentaria la presidència, sense comptar en que altres números, podessin deixar-la a fora. A la vista del resultat, el pretendent a president, Dionís Guiteras, ha pecat de confiat i poc avesat a les negociacions entre partits, per molt distanciats que puguin estar.

De desconfiances i traïcions, i altres reflexions sobre els primers dies de mandat a Tarragona

Comentava l'altre dia amb un periodista amic que l'actualitat política a Tarragona està certament moguda i informativament molt interessant. El moviment d'aquesta setmana de la CUP, de manifestar la seva profunda preocupació per la manca de resposta d'ERC i Comuns-Podem per entrar al govern municipal i de donar un ultimàtum per accedir-hi, que ha sonat certament amenaçador, donarà, segur, moments interessants. Si ERC accepta el desafiament, profunditzarà en la seva imatge de dependre dels anticapitalistes per avançar, i si no ho fa, la CUP queda desairada i perdrà moltes plomes amb un impacte impredictible. Ara mateix, la sensació que impera entre alguns quadres de la CUP és que ERC els està aixecant la camisa. La formació radical ha canviat les seves estratègies i vol governar, ho ha dit des del primer dia. Però no sembla que els republicans tinguin pressa, més aviat al contrari. De fet, són conscients de la debilitat del seu govern i el volen consolidar. L'entrada dels radicals alteraria els minsos equilibris amb els socis principals, que tenen les seves pròpies guerres entre Podem i Podemos (batalla que encara no ha acabat).

Necessitem regles de joc clares, i universals

Han passat les eleccions, i en les municipals, hem comprovat l’enorme grau de discrepància entre partits, de manera que el mandat estarà ple de sobresalts, discussions estèrils, simbologia a dojo, i trencaments de pactes, en funció de situacions externes.

Ni rebel·lió, ni independència

Una de les tàctiques per desviar l’atenció, en qualsevol conflicte, és parlar d’allò que no toca o parlar molt d’un tema, per amagar els altres. De les dues tàctiques, hem vist i molt ,en el llarg judici del procés, com abans ho havíem comprovat en l’acció al carrer i a les institucions.

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlleti i rebràs la informació al teu correu electrònic
Política de privacitat
Banner 468 x 60 px