Endavant! 1945 | Hemeroteca
Actualitzat 8:00 - 24 Mar 2019

Tenim el que volem o volem el que tenim?

  • Per Pere Pujol
  • Publicat a Entre Tots

Perdoneu la filosofada del títol però, potser, i dic potser, comença a ser hora de començar a plantejar-se hipòtesis coherents amb els moments que estem vivint, històrics, tensos i complicats sense cap mena de dubte.

Tenim el que volem? Aquesta pregunta passa per saber el que volem. I què volem? Com a societat el que està clar és que volem una convivència tranquil·la, una seguretat vital completa amb una bona sanitat, un bon ensenyament i una seguretat quotidiana de qualitat i que ens doni tranquil·litat i pau interior. També volem, i això seria un derivat de tot l’anterior, el millor pels nostres, per nosaltres mateixos i pel nostre entorn. I sí, en aquest ordre de prioritat. Volem estar tranquils, volem pau interior, volem riure i plorar quant toqui, volem expressar-nos i poder defensar les nostres idees, volem que ens entenguin i poder entendre, volem escoltar i ser escoltats, volem ser valorats, volem gaudir nosaltres amb els nostres i amb el nostre entorn, volem sentit comú, volem felicitat...

Però, volem el que tenim? I aquí sí que tenim clar el que tenim. Tenim una convivència tensa en un entorn enrarit, tenim una sanitat a mig privatitzar i amb unes mancances que fan que els professionals que s’hi dediquen siguin autèntics herois de bata blanca, tenim uns centres d’ensenyament on fan mans i mànegues per complir en el dia a dia, tenim uns cossos i forces de seguretat i uns serveis d’emergències autonòmics qüestionats, amb ingerències, envellits, enrarits i cada vegada amb menys recursos, estem excitats per discursos oportunistes i aprofitats de les mancances que els mateixos oradors, moltes vegades, han provocat, estem conscientment preocupats i no tenim pau interior, veiem perillar el benestar pels nostres, per nosaltres mateixos i pel nostre entorn, no estem tranquils, riem poc i plorem més que abans, se’ns fa complicat defensar les nostres idees, veiem que quan ho fem no se’ns escolta i se’ns equipara amb malèfics personatges d’èpoques pretèrites, no veiem sentit comú...

Crec que aquestes contradiccions descriuen el sentiment de les i els socialistes en aquests moments. El seny i el sentit comú ens porten a un racó d’incomprensió on ens contestem a la pregunta si volem el que tenim sense raonar si tenim el que volem. Si nosaltres parem d’empènyer, quedarà orfe el benestar i guanyarà el malestar, quedarà mut el discurs del seny i s’establirà la rauxa mal entesa i, si no parlem clar, l’argumentari interessat desplaçarà el bé comú per centrar-se en interessos perjudicials per tots.

Nosaltres no som iguals que els altres i per això ens ataquen de tots costats. I amb tot i això estem on estem. El seny i el sentit comú fan por a alguns que es desviuen en voler apagar-nos l’altaveu...

Per això hem de ser valents i, veient que no volem el que tenim, hem d’arribar a tenir el que volem.

Pere Pujol

Secretari d’Organització de Vilanova de la Barca Membre de l’Executiva de la Federació de Terres de Lleida

Banner 468 x 60 px