“Hem de conjugar respecte, reconciliació i reformes amb erra de Joan Reventós”

Entrevista a Miquel Iceta, primer secretari del PSC

La política catalana viu un moment de cruïlla; l’independentisme no se’n surt de gestionar la seva victòria i les apostes per les polítiques de diàleg i negociació no s’obren camí en un escenari polaritzat de divisió en dos blocs enfrontats. Des de la nova seu del PSC al barri del Poblenou de Barcelona, el Casal Socialista Joan Reventós, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, reflexiona sobre els riscos del present i les oportunitats de futur, convençut que la proposta de pacte que defensen els socialistes s’obrirà camí i permetrà avançar Catalunya.

 

Ja fa un parell de mesos que el PSC és a la nova seu del carrer de Pallars a Barcelona... com definiria aquestes primeres setmanes i com encara aquesta nova etapa?

Han estat setmanes molt intenses. Primer, per reviure el que va representar prendre la difícil decisió de esprendre’ns de Nicaragua, antiga seu on hem viscut tantes alegries i també tants moments durs. Després, emocionats per estrenar una cosa nova, que està en construcció. Estem en un reinici, que no és començar de zero, és aprofitar el programari, allò que va originar el nostre moviment, traient-li les inèrcies i retrobant la nostra força en els orígens. El pas del barri de Les Corts al Poblenou ens permet també retrobar les arrels de la Catalunya popular, cooperativista i obrera, ens dona una oportunitat per reconnectar-nos amb aquests moviments i això també ho hem d’aprofitar. I el fet de venir d’una fàbrica de vella indústria, com era Nicaragua abans de ser seu del PSC, a una altra seu que era una fàbrica de nova industria ens recorda que som un partit que tenim les nostres arrels en el món de treball i que no ho hem d’oblidar mai.

 

S’ha decidit batejar la nova seu amb el nom de Casal Socialista Joan Reventós.

No tots els partits poden avui posar el nom del seu fundador a la porta. El PSC sí, i l’hi devíem. El seu llegat polític és més vigent que mai. Ara que sembla que hi ha tantes qüestions que donàvem per descomptades i resulta que no ho són, hem de reprendre i refermar els compromisos de Joan Reventós per a la unitat civil del poble de Catalunya i hem de ser dignes de portar el seu nom en totes les nostres tasques i orientació política.

Avui més que mai hem de saber conjugar amb erra de Reventós el respecte, la reconciliació i les reformes, sense els quals Catalunya no se’n sortirà.

 

En l’actual situació de col·lapse institucional, i polarització de la societat catalana, quines alternatives pot presentar ara el PSC?

Oferim diàleg, negociació i pacte. Oferim solucions, aquest és el nostre paper. Un terreny comú per millorar  l’autogovern de Catalunya, el nostre finançament i amb lleialtat amb un projecte compartit amb Espanya. No he vist alternatives en d’altres opcions polítiques. Els que volen guanyar volen més que res derrotar els seus adversaris, però els que volem trobar solucions tenim l’obligació de presentar-les i d’explicar-les. Com per exemple la nostra iniciativa d’anar al Tribunal Constitucional per exigir que el rellotge comenci a córrer, o les reiterades cartes i peticions al president del Parlament perquè exerceixi la seva responsabilitat i convoqui el ple d’investidura.

 

Però els números són els números i la majoria independentista suma. Veu compatible un president i un Govern independentista amb les perspectives judicials dels propers mesos?

Catalunya necessita un Govern per a tots els catalanes i les catalanes. Set milions i mig de persones necessiten respostes a les seves demandes, els seus neguits, el seu dia a dia, una Administració que gestioni les seves competències i els seus recursos. El Govern de la Generalitat no es reuneix des del 24 d’octubre de l’any passat, això és inacceptable. Ens cal un Govern que reprengui el diàleg amb les institucions de l’Estat pel bé de tothom, i un Govern independentista hauria de ser capaç de fer-ho, retornant a la legalitat i elegint persones que puguin exercir sense través les seves responsabilitats. Sense renunciar a la reivindicació de les seves idees.

 

Va plantejar en campanya la possibilitat d’indultar els possibles condemnats pel procés independentista. Creu que això els va restar vots?

Va sorgir en una entrevista al voltant d’una pregunta sobre unaeventual amnistia. El que vaig dir és que això no era possible, el que sí ho seria és demanar l’indult, que es demana després d’una sentencia condemnatòria i a petició del condemnat, i que concedeix el Govern després de demanar un informe al jutge o tribunal sentenciador.

Més que mirar enquestes, en política intento buscar solucions. El que avui està clar és que les conseqüències d’aquest procés han estat desastroses. Ha estat un fracàs total, amb grans costos a nivell polític, econòmic, personal. Hem de pensar en com reconstruïm el que s’ha trencat i en com passar pàgina.

 

Veu la possibilitat d’unes noves eleccions a Catalunya?

És un risc que no es pot descartar, ja va passar a Espanya amb les eleccions generals de 2016. Però seria un gran error i, sobretot, perllongaria l’aplicació del 155. Avui els independentistes són els responsables de l’aplicació encara d’aquest article a Catalunya per la seva manca d’acord per investir un president. Però repetir les eleccions seria un gran fracàs dels independentistas i de les forces que han guanyat les eleccions. Seria tornar a traslladar a la ciutadania una responsabilitat que no és del conjunt de les forces polítiques.

 

I com pot influir aquesta situación en la política espanyola?

L’independentisme ha provocat un retrocés a tota Espanya i per això ha de reflexionar. Ha dividit la societat catalana en dues meitats, ni parlen entre elles ni se suporten. El nacionalisme sempre atia el nacionalisme contrari. Ara correm el risc de fer marxa enrere i que consensos com la llengua o l’escola s’estiguin trencant. És un retrocés del catalanisme cansat per l’aventurisme independentista.

 

Com es pot preservar aquest catalanisme?

Doncs replantejant-lo. L’error és haver pensat que els consensos eren per sempre. Ara toca revitalitzar-los, posar-los al dia, i des del catalanisme això s’ha descomptat, no s’ha tingut present que calia revitalitzar consensos per assegurar el caràcter integrador del catalanisme.

La societat és dinàmica, canviant, i no hem pres la precaució d’anar avaluant els canvis. Hem d’intentar evitar que el país acabi dividit en meitats irreconciliables.

 

Les mobilitzacions del 8 de març, les protestes en demanda d’unes pensions públiques... el carrer està desbordant la política?

Aquests moviments han posat demanifest que hi ha una sèrie de problemes socials que no estan obtenint una resposta adequada per part de les institucions. Les mobilitzacions del 8 de març han tingut un abast espectacular. El feminisme ha ressorgit amb molta força i ha evidenciat que hi ha una necessitat real d’igualtat real entre homes i dones, en el  terreny laboral, en el terreny institucional, i també en la política. Ha estat capaç de situar aquests temes al capdamunt de l’agenda política. Pel que fa a les pensions hi ha hagut una molt mala gestió per part del govern del PP i ara hi ha la necessitat de fer un plantejament molt diferent, probablement actuacions en l’àmbit fiscal, per assegurar-ne el futur. I per tant moviments com el dels pensionistes ens obliguen a la política a formular propostes per salvar el sistema públic de pensions i per garantir-ne una revalorització, com a mínim, en funció del cost de la vida.

 

Redacció Endavant!