“Només els socialistes garantim un canvi possible; un canvi real, no retòric i, sobretot, un canvi tranquil”

Entrevista a Miquel Iceta, primer secretari del PSC, president del Grup Socialista al Parlament de Catalunya i candidat socialista a la Presidència de la Generalitat.

Miquel Iceta Llorens (Barcelona, 1960) va començar la seva militància política el mes de setembre de l’any 1977, quan va afiliar-se al Partit Socialista Popular Català, secció catalana del PSP de Tierno Galván. En la primavera de l’any 1978 va afiliar-se a les Joventuts Socialistes de Catalunya. Va ser elegit el seu secretari de Política Estudiantil en el Congrés Constituent celebrat a l’Orfeó de Sants a Barcelona els dies 7 i 8 d’octubre de 1978. Aquí arrenca la seva trajectòria política, lligada des de l’inici al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), primer a l’Agrupació de Gràcia, després a l’Agrupació Socialista Universitària i a l’Agrupació de Cornellà, fins a arribar a la seva actual Agrupació, la de Sant Martí a Barcelona. Va ser membre de la Comissió Executiva del PSC des de 1984 al 2011; la darrera responsabilitat que hi va desenvolupar va ser la de viceprimer secretari i portaveu del partit. Ha estat regidor de l’Ajuntament de Cornellà (1987-1991), director del Departament d’Anàlisi del Gabinet de la Presidència del Govern (1991-1995), sotsdirector d’aquest mateix Gabinet (1995-1996), diputat al Congrés per Barcelona (1996-1999) i diputat al Parlament de Catalunya des de 1999. Va ser membre de la Comissió Executiva Federal del PSOE en el període que va del 37 al 38 Congrés federal del partit. Ara és membre del Comitè Federal del PSOE. Va ser president de la Fundació Rafael Campalans (2012-2014). Actualment és primer secretari del PSC, president del Grup Socialista al Parlament de Catalunya i candidat socialista a la Presidència de la Generalitat.

L’entrevista té lloc amb en Miquel Iceta ja candidat socialista a la Presidència de la Generalitat. Mantenim l’entrevista sota aquesta premissa i aliens als últims canvis que hi pugui haver a la política catalana i espanyola en el moment que esteu llegint i teniu aquest periòdic a les vostres mans.

Encara no fa un any que vas decidir “arremangar-te” per dirigir el partit en un moment, un context i una circumstància difícils, però ja vas dir que ho feies amb totes les conseqüències. Una era acceptar el possible repte d’assumir la candidatura socialista a la presidència de la Generalitat. Un cop finalitzat el procés de primàries obertes i en ser l’únic candidat que s’hi ha presentat i ha obtingut els avals, defensaràs el projecte del PSC a les anunciades eleccions al Parlament de Catalunya del pròxim 27 de setembre. Quan vas decidir fer un pas endavant i assolir el lideratge del partit, imaginaves que en només un any series el candidat socialista a la Presidència de la Generalitat?

La veritat és que en aquell moment vaig pensar que sí, que era molt probable que fos així. Perquè era molt difícil pensar que en un any sortissin altres candidats o que en un any no s’ hauria consolidat el suficient el meu lideratge com per contemplar altres possibles escenaris. És veritat que jo no faig mai plans perquè així mai els he hagut de canviar però sí que era molt probable que una de les conseqüències quan vaig assumir el lideratge fos ser el candidat a la Presidència de la Generalitat.

Quin balanç fas de la teva gestió al capdavant del PSC en aquest any de mandat?

Hem aconseguit coses importants. Entre elles, pacificar el clima intern del PSC, que apareixia com molt dividit i amb molt soroll. Això no és només un mèrit meu, és el resultat de l’esforç de molta gent i de la clarificació política d’aquests últims mesos. També estic molt satisfet del procés de preparació de les eleccions municipals. S’ha fet un gran esforç de suport i formació de candidats i candidates amb un balanç sobre els resultats molt positiu. El fet de ser la segona força en vots a Catalunya no treu els disgustos d’ haver perdut algunes alcaldies, però que a les principals ciutats catalanes hi hagi alcaldes socialistes i una gran presència als governs municipals i consells comarcals és un resultat molt bo.

“Catalunya necessita una Agenda per a la Igualtat que corregeixi els desequilibris als quals CiU i ERC ens ha portat”

Joan Reventós, Raimon Obiols, Joaquim Nadal, Pasqual Maragall, José Montilla, Pere Navarro... i Miquel Iceta. En quin moment polític t’agafa aquesta contesa electoral tant a tu personalment com al PSC?

A mi m’agafa en un moment dolç de la meva vida. Tinc 54 anys.
D’alguna manera penso que m’ he anat preparant per a un moment tan complicat com aquest. La meva experiència en política em permet afrontar un moment com aquest amb garanties, seguretat i amb solvència. Personalment penso que m’agafa en un moment dolç. Políticament és un moment delicat. Mai com ara hi havia hagut un debat a la societat catalana sobre la possibilitat de la independència, que és un debat que divideix i polaritza. Estem vivint la cua d’una forta crisi econòmica i política. En un moment de certes incerteses com ara la incertesa europea de la crisi grega. És un moment molt delicat políticament però al mateix temps també apassionant perquè amb les eleccions generals s’obre la porta a un canvi de majoria política a Espanya i els reptes són enormes. Estem en un moment políticament molt convuls. Afortunadament a mi m’agafa en un moment de certa serenor i plenitud personal. Sóc conscient de la responsabilitat que tenim i de les dificultats que travessem com a país i com a societat, però estic més convençut que mai de la vigència del nostre projecte i de la importància de les prioritats que hem posat sobre la taula. Creiem que el que necessita el país són solucions. El pròxim 27S triarem entre 4 anys més d’embolics o de recerques de solucions acordades. Nosaltres apostem i proposem la reactivació econòmica, la creació d’ocupació, la reducció de les desigualtats, la protecció de l’Estat del Benestar, la regeneració democràtica i cercar un nou acord amb la resta d’Espanya que sigui sotmès al vot dels ciutadans. Aquesta és la nostra proposta per resoldre el problema d’encaix de Catalunya a Espanya. Volem una reforma constitucional federal que reconegui Catalunya com a nació, garanteixi el nostre autogovern i asseguri un nou pacte fiscal.

Qui voti al PSC què estarà votant?

La recerca de solucions i consensos. Fugir d’embolics que no porten enlloc. Donar per acabada una etapa en la qual Catalunya no ha guanyat res. En aquests últims 5 anys Catalunya no ha aconseguit cap nova competència ni projecte ni inversió important. Els problemes, lluny de resoldre’s, s’ han fet cada cop més grans. Votar el PSC és obrir una etapa molt diferent, amb solucions per sortir de la crisi econòmica i trobar solucions acordades als problemes que tenim.

Què es votarà el 27S?

Realment, el 27S són les eleccions al Parlament de Catalunya i el que votem són uns representants al Parlament que hauran d’establir majories per escollir un president. Qui no digui això enganya o s’enganya. No hi ha un camí unilateral cap a la independència. És veritat que aquest debat hi serà però nosaltres no creiem que la independència sigui una bona solució. Nosaltres creiem que la bona solució per a Catalunya i Espanya és un estat federal i és el que defensarem. Per trobar solucions justes i acordades hem d’aprofitar la doble oportunitat per canviar els governs de Catalunya i d’Espanya. El 27S també hi haurà un cert plebiscit sobre la continuïtat del president Mas. Va perdent força i sembla no adonar-se’n.

“Volem una política d’esquerres capaç de solucionar els problemes, no de generar-ne més”

Què passarà a partir del 28S?

No ho sap ningú. Els catalans i les catalanes han de votar i decidir qui volen que els representi al Parlament de Catalunya. I un cop es voti s’ hauran de buscar acords. Si les enquestes no s’equivoquen gaire, hi haurà un Parlament molt fragmentat i serà difícil establir majories sòlides. Caldrà articular majories més àmplies i més transversals. Després de les eleccions s’ hauran de buscar punts de confluència i en comú que permetin treballar. Tindrem tots la necessitat d’establir acords per proporcionar a Catalunya un govern sòlid, estable, d’àmplia base, capaç de negociar amb el futur govern d’Espanya.

La reactivació econòmica i la creació de llocs de treball, la millora de la sanitat i l’educació públiques i els mecanismes de protecció social, la regeneració democràtica, i la reforma constitucional federal que reconegui Catalunya com a nació, garanteixi el nostre autogovern i asseguri un nou pacte fiscal. Aquestes són les prioritats de les i els socialistes de Catalunya. Essent temes cabdals per al conjunt dels catalans i les catalanes, com t’expliques que el procés sobiranista pugui tapar totes aquestes problemàtiques?

És una de les habilitats d’aquest procés. Portar el debat a aquest únic tema i monopolitzar-lo amb independència sí o no. També ho pretenien fer amb les eleccions municipals i no ho van aconseguir. Molta més gent de la que pensem sap que el 27S es votarà qui ens governa i quines majories s’estableixen al Parlament de Catalunya. Nosaltres tenim l’obligació de no oblidar els problemes concrets i molt definits del conjunt dels catalans i les catalanes. Esperem que a la campanya electoral es pugui parlar i no només es parli de la independència.

A les recents eleccions municipals el PSC va mantenir la segona posició al conjunt de Catalunya en nombre de vots. Garantida i ben garantida la continuïtat del projecte socialista, és cabdal el paper dels electes locals per tornar a reconnectar amb la ciutadania? Quina és la via per tornar a connectar amb la gent jove i per tornar a representar els vells i nous neguits de les classes mitjanes urbanes? Quins són els canvis necessaris per fer del PSC un projecte encara més útil a la ciutadania?

Les eleccions municipals sempre assenyalen un camí clar. La gent fa confiança els que han governat si ho han fet bé i si han mantingut el contacte amb la ciutadania. Es deia que hi hauria un vot molt majoritari pels canvis i això s’ha de matisar. Precisament els socialistes on hem tingut els nostres millors resultats és allà on hem governat. Això indica que on s’ ha fet bé la gent ha volgut refermar la seva confiança i no ha volgut canviar. Si et veuen útil et fan confiança.

Al conjunt d’Espanya el Partit Socialista es consolida com l’única alternativa possible al govern del PP. Amb Pedro Sánchez al capdavant del govern d’Espanya serà factible la reforma constitucional federal que reconegui Catalunya com a nació, garanteixi el nostre autogovern i asseguri un nou pacte fiscal?

Aquest és el nostre objectiu. Nosaltres volem obrir el debat. Sempre hem dit que tampoc podem prefigurar quin és el resultat del debat. El consens no és una condició prèvia, es produeix al llarg d’un procés i sobretot en la fase final quan un arriba a acords. El nostre plantejament és clar. A Catalunya si hi ha un problema d’encaix amb Espanya és degut sobretot a la sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2010, a la percepció d’un tracte econòmic no prou equitatiu, i a una manca de respecte a la realitat plural d’Espanya. Nosaltres volem, amb les nostres propostes, resoldre aquestes qüestions. Catalunya ha de ser reconeguda com a nació. Espanya s’ ha de reconèixer com un Estat plurinacional. Només podrem seguir junts si hi ha respecte entre les parts. Cal resoldre també un problema de finançament. Nosaltres ens inclinem a buscar una fórmula de pacte fiscal que garanteixi que els catalans i les catalanes tinguin un accés als serveis públics i un finançament equitatiu. Catalunya no pot ser perjudicada per ser solidària. Defensem el que hem anomenat principi d'ordinalitat. També cal arreglar algunes disfuncions de l'Estat de les Autonomies com en temes de duplicitat de competències. I que les Comunitats Autònomes participin del govern del conjunt. Per això estem encaparrats amb el tema de la reforma del Senat, per tal que esdevingui una cambra de les comunitats autònomes, que podria ser com la que funciona a la República Federal d’Alemanya, que garanteix un paper de les comunitats no només en l’autogovern, sinó en el cogovern del conjunt d’Espanya.

Et penedeixes d’haver assumit el lideratge del PSC en un context i moment tan complexos?

No, en absolut. La veritat és que m’ he trobat molt acompanyat pels meus companys i companyes. Tot i els moments i les situacions difícils, han mantingut la seva confiança en mi. Això m’empeny a seguir, cada dia més content d’assumir les meves responsabilitats i el meu deure. Ho faig amb molta tranquil·litat i fins i tot diria alegria.

Moltes gràcies.

Endavant!

Entrevista realitzada per Eduard Rivas, director de l’Endavant! i Francesc de la Torre, cap de redacció de l’Endavant!