Maria Buhigas: Fer més per les ciutats, a les ciutats

Participo en un seminari respecte al paper dels estats amb relació a les polítiques urbanes.

La tendència cap a un món urbà és un fet innegable; la intensitat i velocitat amb què s'està produint en algunes parts del món desafia tant governs locals com nacionals.

En el nostre cas, la crisi econòmica reclama canvis profunds en les agendes urbanes i nous plantejaments que superin velles inèrcies, un fet palès en els resultats de les recents eleccions municipals. Nous plantejaments que requeriran grans esforços qualitatius –de capacitats i competències– i quantitatius –d'inversió.

Podran les ciutats per elles mateixes liderar aquests canvis? Les ciutats són peces clau en la prosperitat social i econòmica dels estats. És hora de reclamar que els canvis també arribin a la relació entre estat i ciutat. Una relació que no ha de ser paternalista, ni condescendent, ni de represàlia. Diu Susan Parnell, geògrafa de la Universitat de Ciutat del Cap, que “les polítiques nacionals haurien de fer més per les ciutats, a les ciutats” (“national policies should do more for cities, in cities”). Una afirmació que reivindica un canvi de posició i del punt de vista de les polítiques estatals, per les ciutats a les ciutats. No es tracta de mirar les qüestions urbanes des d'un nivell superior en la jerarquia institucional. El que planteja es construir un llenguatge comú i un espai comú amb relació a les polítiques urbanes. No es tracta de discutir quina quota de poder s'ha de perdre o guanyar, sinó de construir un full de ruta –per les ciutats a les ciutats – on les responsabilitats estiguin distribuïdes en funció de les capacitats tant de gestió com de finançament. Un llenguatge comú entre administracions on les polítiques, les lleis i els reglaments siguin específics, defugint de solucions generals aplicades per inèrcia; siguin incrementals i adaptables en el temps en vista dels resultats obtinguts, i siguin experimentals, com a mecanisme d'adequació a les noves realitats. En suma, un canvi d'actitud del qual el Ministre d'Hisenda hauria de prendre bona nota abans de rebre els nous alcaldes i alcaldesses amb l'habitual llenguatge intimidador de l'“aviso para navegantes”.

Maria Buhigas
El Punt Avui, diumenge 21 de juny de 2015