Jaume Collboni i Ana del Frago: Escoles bressol: Intervenció clau per a l’equitat i cohesió social a Catalunya

“Els governs locals socialistes som conscients que l’Educació és la clau de l’èxit cultural, i econòmic dels nostres ciutadans i ciutadanes”

El país que anhelem es basa també en el dret educatiu que, de forma imprescindible, es planteja l’educació en tota la seva dimensió (totes les edats i tots els tipus d’accions educatives), amb el clar objectiu d’aconseguir equitat, cohesió social i empoderament ciutadà.

Des de l’aportació de la LEC el 2009, a Catalunya no ha passat res més significatiu en l’àmbit educatiu. El més rellevant ha estat el conjunt de retallades salvatges i discriminatòries. L’anul·lació de l’aportació econòmica del Govern de la Generalitat al sosteniment de les escoles-bressol, la rebaixa del professorat i de recursos als centres de titularitat pública, el desmantellament de tot el que signifiqués corresponsabilitat front l’educació, amb rebaixes en qualsevol subven- ció dirigida a les associacions de famílies, han estat exemples significatius.

Les escoles-bressol són una de les mesures més importants de les polítiques educatives per promou- re el dret a l’educació, la igualtat d’oportunitats, la convivència i la diversitat. Els darrers governs de PDeCAT, i especialment la darrera legislatura de JxS, han malmès un dels pilars de l’Estat de Benestar i una de les mesures bàsiques, en no comprometre des del Govern ni un euro per a l’etapa educativa de 0-3 anys.

L’educació dels infants de 0 a 3 afa- voreix la reconducció de situacions socialment desfavorides. La inactivitat també té efectes; així, la nul·la actuació del govern ha contribuït a reproduir les desigualtats, ja que les famílies desfavorides utilitzen la meitat de recursos formatius que les famílies benestants.                                                                                                                                                    

Les escoles-bressol són espais educatius on les relacions personals són un element clau per donar valor a la convivència i a la diversitat. Els seus projectes educatius tenen com a objectiu fonamental potenciar i afavorir el desenvolupament de les capacitats dels infants, respectant les seves singularitats.

La implantació territorial de les escoles-bressol els darrers anys, liderada pels ajuntaments, ha comportat un fort increment de l’oferta de places, especialment del 2004 al 2011, recolzada pel Mapa Escolar per a la creació de 30.000 noves places al febrer de 2005 al Parlament de Catalunya i per l’Acord Marc de col·laboració entre el Departament d’Educació i les entitats municipalistes.

L’actual Sistema Públic d’Escoles-Bressol a Catalunya és, de forma majoritària, un model de titularitat pública municipal. Hi ha hagut un important esforç realitzat pels municipis a l’hora de crear, mantenir i consolidar places públiques. Aquest esforç s’ha fet encara més evident en un moment de crisi econòmica important. En aquest marc de pressupostos restrictius, cal posar l’accent en explicar que els governs locals han fet i fan una gestió responsable, eficient i eficaç.

Els governs locals socialistes som conscients que l’Educació és la clau de l’èxit cultural, social i econòmic dels nostres ciutadans i ciutadanes, i que no pot existir un bon projecte de poble o ciutat sense un bon projecte educatiu que el vertebri. Per aquesta raó, sempre hem tingut un paper actiu i corresponsable en els processos educatius dels nostres pobles i ciutats. Per això no compartim la deslleialtat del Govern de la Generalitat envers els seus compromisos de finançament i de planificació educativa i vivim amb molta preocupació la seva manca de corresponsabilitat. Actuem i denunciem, com correspon i a on correspon el desestiment de funcions i compromís econòmic contret amb les famílies de Catalunya.

Els ajuntaments socialistes som molt conscients i compartim les greus conseqüències que està tenint la crisi econòmica en el sistema educatiu si durant els propers anys es manté la davallada pressupostària de recursos, que sumada a la pèrdua de rendes familiars, produirà inevitablement un incrementsensible del fracàs escolar, i posteriorment conseqüències socials i de convivència molt negatives.

Per tot això, i conscients de la precarietat de la situació que copsem com a responsables polítics, reiterem la nostra voluntat de ser corresponsables de l’educació dels nostres ciutadans i ciutadanes, i demanem al Govern de la Generalitat que garanteixi de forma efectiva, no retòrica, el diàleg i la cooperació amb els ajuntaments sota el principi de lleialtat institucional i que, amb urgència, prioritzi la inversió en Educació com la millor garantia de futur.